dimarts, 17 de febrer del 2009

Amb la meva gent.

Ara que he tornat
refaig els caminars
pels carrers i les places
del lloc on em vaig criar


I torne a escoltar totes eixe repertori de conyes i burles. Nosaltres ja no ens saludem. Directament ens peguem una punyalà. I ens agrada. Estem acostumats. Ho necessitem.

- T’has comprat una sudadera i te’n han venut dos. Es mes guapa per dins que per fora! Es reversible?
- Que no, pesats!

- El cabró del meu cosí, jo esperant-lo un hora fora i ell fent-se birres dins. Cada vegada que entrava a buscar-lo en tenia una de nova. Es un flipat
- El cabró del meu cosí, en convida a sopar a sa casa i si no m’adone em deixa a mi ací. Se n’anava sense dir res.

- Eres un pesat, Panader!

- Tu has estudiat medi ambient per saber construir en els terrenys on et donen mes peles, cabró.

- Es l’únic que ha aconseguit independitzar-se. Tirant els pares de casa.

- Tu no volies que em pillara la Play, però be que vens a ma casa a jugar.
- Jo no vaig a jugar, sols vaig a provar les demos.

- Tu am sents a mi, eh?

- Feliç Sant Valentín, als tres.


Ja he tingut la meva dosis necessària d’Orba. Aquesta vesprada partit, i punt i seguit. Ja puc pirar tranquil cap a Barna. Sabent que ací (casi) tot continua igual. Sabent que pronte us tornaré a veure. A sofrir. Sabent que pronte em tornareu a veure. A maleir.

bessó.

dilluns, 9 de febrer del 2009

Espai públic. Nous usos per a la cohesió social.

Per fi (amb tot el que això comporta). Entregat.

Fa vora dos mesos que varem començar aquest treball. Em vaig armar de temps i paciència per empapar-me de tot el que em podia servir. Llegia, reflexionava i escrivia. Llegia, esborrava i, de nou, escrivia. Fins i tot m'agradava. M'agradava seure davant del portàtil i convertir en paraules tots aquelles pensaments. Enviava els documents a les companyes, i elles, algunes, els seus a mi. Jo llegia, reflexionava i escrivia.

Amb les setmanes, tota la il•lusió que vaig dipositar amb eixe treball va anar minvant. Ja no em motivava seure davant del portàtil i convertir en paraules tots aquelles pensaments. Pot ser els pensaments anaven per l'espai públic, però no cap a la cohesió social. Dins la ciutat s'havien format ghettos. Barris.

En això va aparèixer Àfrica. Eixe continent replet d’alegria i que, si mes no, pot semblar un lloc ideal per desconnectar. Per connectar. La costa riallera. De riu(re), si! Però de sobte va acabar, i, com no, tornem al caos de la ciutat dispersa.

Ara, però, ja esta tot fet. Això s’ha acabat. Convertir-se en civitas ja sols depen de nosaltres. Mentres tant, SIG em reclama. Jo em faig esperar. No em queda un altra. Ja sabeu quin pot ser el final. Fa anys que ho dic. (Quins records d'Elx! jejeje)

L’altre dia el protagonista era Quini, però va marcar Eto’o. Bojan esperava a la banqueta. Al costat de Guardiola. Aprenent. Disposat a atacar el futur.

bessó.

dilluns, 2 de febrer del 2009

Quan les coses es fan mal...

I un cop mes un altra noticia des del País Valencià, aquesta però de prop de casa, de La Marina Alta.

"El parón urbanístico deja al borde de la bancarrota a Pego y Gata" Titula avui el Pais en les seves pàgines.

I ara pense (una altra vegada):

quan s'adonaràn que per fer les coses mal, millor no fer-les? que els lladres ara porten corbata i maletí? quan s'adonaràn que estan jugant amb els diners d'un poble? amb els recursos d'una terra? amb el paisatge d'una comarca? amb el futur de molta gent? quan?

Però sobretot, quan decidiran escoltar?

bessó.

dilluns, 26 de gener del 2009

Motius per contiunuar.

Elx s’estranya, i molt. Però amb caps de setmana com aquest, s’agraeix haver triat aquest camí.

Quan quede el dissabte matí per fer un treball de dos horetes, però resulta que la cosa s’allarga, i l’ordinador s’empenya en fer-ho mes llarg, i acabe passant mig dia, dinar inclòs, rient i fent conya. I en algun moment, fins i tot, deixe de ser l'Ignasi per convertir-me en un timit Bessó. Quan la confiança va deixant pas a tot això...

Quan diumenge de matinada em lleve d’hora amb la il•lusió d'agafar un tren, que no se si eixirà, però tinc igual, vull anar fins a Sant Celoni, i allí m’arrepleguen i passe 4 hores coneixent el Parc del Montseny. I després em conviden a dinar amb la família i els mes nanos de casa, i em pose a jugar amb ells. I parle, i es explique que faig ací, com es la meva terra, i ells m’expliquen la seva...

Quan en un cap de setmana em passa això, i, se’m passa pel cap que, pot ser, aquesta gent comença a deixar de ser companys de classe per convertir-se en amics, sols puc dir:

Gracies a tots dos.

Sols puc somiar:

Que en juny seguiexca tenint motius per estar ací molt de temps.

besso

dissabte, 24 de gener del 2009

Foc a la ciutat esclava del mercat.


I quan llig que 25 urbanitzacions de la Marina Baixa han segut desallotjades per culpa d’un incendi degut a la caiguda d’una torre d’alta tensió, comence a riure, per no plorar. Però de seguida pare. Em preocupe. Jo, des de l'altre costat de Bèrnia, també forme part d’eixa terra. D’eixe caos.

Porte mesos sentint parlant de la ciutat dispersa, dels seus costos ambientals i socials, però també dels costos econòmics. De les “noves” dinàmiques i problemes. De planificació i d’ordenació. I ara, una vegada mes, se’m passa tot pel cap.

La gent ésta que em dona classes té raó. No son un tall de rojos, ecologistes i nacionalistes. Son gent professional. Experts, en molt casos, ignorats. Però temps al temps...

En el País Valencià hi ha futur, molt de futur. (i molta feina per fer)

bessó.

dijous, 22 de gener del 2009

A Rodar



A Rodar

Como no podía ser de otra manera este blog tiene que tener un apartado al deporte que tanto me gusta y el cual hace que más de un colega se ría de mí. Este deporte es el que va sobre dos ruedas, el ciclismo.
No voy hacer una valoración del año pasado, ni de cómo están los equipos ni tan siquiera de lo que deparará la futura temporada. Para eso están los adivinos y las pitonisas, tan solo quería expresarlo y que aquellos que nos leen (pocos) sepan que es una de mis aficiones.
El lunes comenzó la temporada en un lugar tan extraño (Australia) para el ciclismo como lejano físicamente de mi residencia actual. En el Tour Down Under las primera etapa fue para Greipel (Columbia) y la de esta madrugada para el Aussi Davis. Sin embargo quien se lleva todas las miradas y flashes es Lance Armstrong que vuelve a la carretera. En la general, los favoritos serán el propio Davis, Armstrong y el español Rojas… La semana que viene veremos si los expertos han acertado.

***
Nuestra vida varía un poco…algún que otro cambio: Besso acabando su OBRA DE ARTE, a falta de unas páginas y yo cerrando un trabajo, a medias con otro y sin empezar un tercero. Además ayer tuvimos una cena “especial” en casa en la cual se hablaban cerca de una decena de lenguas, la gracia que éramos 6 personas. El dato negativo, para dirigirnos a todos utilizamos el inglés.


***

Hay trabajo


21 de Enero del año 2009 después del nacimiento de Nuestro Señor Jesucristo

Imposible is Nothing
Pirata