Portava tota la setmana flipant amb les falles. Que si dissabte, diumenge, dilluns i dimarts festa, que si mascletades, que si castells, que si olor a pólvora, que si ninots… Decideix agafar el primer tren del dimecres i pujar-se’n fins a Barcelona, el Pinchos. El primer dàtil que ens visita.
Fart d’acudir a totes les mascletades amb l’esperança de veure afonar-se el balcó de l’ajuntament mentre Rita bota i bota desafiant els pilars mes forts de València, i Blavència demana que contiue botant. Fart de veure a Camps disfressar-se amb nous trajes, aquestos però de faller, això si, també, regalats. I fart de veure com a Canal 9 madrilenys, europeus, xinos... respiren i mengen falles a tot hora, i, per contra, la festa d’Escola Valenciana de dimarts amb el concert de falles, de les falles populars, amb la gent de La Gossa, Orxata i els amics d’Aspencat queden amagats al no-rés, com qualsevol altre amb un mínim de dignitat valenciana, d’una verdadera València en falles. Rep al company d’Elda amb els braços oberts.
Feia temps que no ens veiem, des de Bèlgica. Dimecres, maleta en mà, aprofitem per veure Ciutat Vella mentre esperem al Belijar. I, pel carrer Talleres entropessem amb un cartell que anuncia festa, festa bona. Divendres ens anem cap allà, a casa hi havia festa, però els Skalariak toquen a Barna, i jo com que passe de pedre aquesta oportunitat. Així que mano a mano i a veure en que ens sorprenen aquestos que es diuen dir The Kluba.
Avui, com que Barcelona no es tot asfalt i com que també es poden fer coses sense pagar decidim anar a pegar una volta per Collserola. Del Baixador de Vallvidrera al Tibidabo. En València no hay sitios por donde ir a caminar. Mentida.
I ara, despideme. Ens veiem aquest cap de setmana amb tota la gent d’Elx.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada