Motius per contiunuar.

Elx s’estranya, i molt. Però amb caps de setmana com aquest, s’agraeix haver triat aquest camí.

Quan quede el dissabte matí per fer un treball de dos horetes, però resulta que la cosa s’allarga, i l’ordinador s’empenya en fer-ho mes llarg, i acabe passant mig dia, dinar inclòs, rient i fent conya. I en algun moment, fins i tot, deixe de ser l'Ignasi per convertir-me en un timit Bessó. Quan la confiança va deixant pas a tot això...

Quan diumenge de matinada em lleve d’hora amb la il•lusió d'agafar un tren, que no se si eixirà, però tinc igual, vull anar fins a Sant Celoni, i allí m’arrepleguen i passe 4 hores coneixent el Parc del Montseny. I després em conviden a dinar amb la família i els mes nanos de casa, i em pose a jugar amb ells. I parle, i es explique que faig ací, com es la meva terra, i ells m’expliquen la seva...

Quan en un cap de setmana em passa això, i, se’m passa pel cap que, pot ser, aquesta gent comença a deixar de ser companys de classe per convertir-se en amics, sols puc dir:

Gracies a tots dos.

Sols puc somiar:

Que en juny seguiexca tenint motius per estar ací molt de temps.

besso