Foc a la ciutat esclava del mercat.

I quan llig que 25 urbanitzacions de la Marina Baixa han segut desallotjades per culpa d’un incendi degut a la caiguda d’una torre d’alta tensió, comence a riure, per no plorar. Però de seguida pare. Em preocupe. Jo, des de l'altre costat de Bèrnia, també forme part d’eixa terra. D’eixe caos.

Porte mesos sentint parlant de la ciutat dispersa, dels seus costos ambientals i socials, però també dels costos econòmics. De les “noves” dinàmiques i problemes. De planificació i d’ordenació. I ara, una vegada mes, se’m passa tot pel cap.

La gent ésta que em dona classes té raó. No son un tall de rojos, ecologistes i nacionalistes. Son gent professional. Experts, en molt casos, ignorats. Però temps al temps...

En el País Valencià hi ha futur, molt de futur. (i molta feina per fer)

bessó.