tag:blogger.com,1999:blog-63431579154103476152024-03-13T18:15:22.530+01:00Quadern de Bitacora: CataloniaLa història de dos "Ilicitans" per terres CatalanesIgnasihttp://www.blogger.com/profile/08467208903891089525noreply@blogger.comBlogger36125tag:blogger.com,1999:blog-6343157915410347615.post-43374057911008480122009-03-23T23:25:00.003+01:002009-03-23T23:34:37.940+01:00Dimito<a href="http://2.bp.blogspot.com/_4XQxqEv1qA8/ScgOU-IMSEI/AAAAAAAAACM/H_86JLeU__w/s1600-h/20080506elpepivin_2.bmp"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5316515113548400706" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 160px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_4XQxqEv1qA8/ScgOU-IMSEI/AAAAAAAAACM/H_86JLeU__w/s200/20080506elpepivin_2.bmp" border="0" /></a><br /><div align="justify"><strong><span style="font-size:130%;">Dimito</span></strong></div><br /><div align="justify"><br />No confundir con rendición. He presentado mi dimisión y este escrito al comandante de la desviada nave. Hace unos días que él abandono el proyecto inicial, no sin razones, y yo no seré quien lo dirija, no tengo fuerzas. El no tiene la culpa, ya que ha hecho todo lo posible pero mi poca ayuda ha sido un freno para este blog. Mi dimisión es real, no un truco para aumentar la audiencia y además no tiene marcha atrás aunque prestaré ayuda cuando me sea solicitada a modo de colaboraciones.</div><br /><div align="justify"><br />Con esto, quiero mostrar que no es tan difícil decir la palabra “dimito”, cuando uno tiene unas responsabilidades y lo hace mal (en mi caso como 2º al mando) debe ser consecuente con los hechos. No he estado a la altura, sean por los motivos que sean, por lo que he de ser justo y asumir mis culpas.</div><br /><div align="justify"><br />Ahora sueño…que bueno seria todo si la gente que comete errores saliese a dar la cara, ya no pido su dimisión (sus puestos de trabajo son muy lucrativos) pero si una disculpa. “lo siento”, “estaba equivocado” o “no hizo lo más oportuno”. Que pena, que iluso soy…nunca lo harán. La gente se aferra a sus sillas y no son capaces de reconocer fallos, tan solo alguien con más fuerza los podrá apear, que triste.</div><br /><div align="justify"><br />Pero siempre queda una esperanza, un motivo por el que creer. Ellos se escudan en el poder, pero lo que no saben es que el pueblo es el mayor poder, está dormido si pero DESPERTARÁ.<br />Ya reconocido mi error, y sin ganas de nombrar a los “blaus” a los que me he referido durante el artículo, os quiero anunciar que voy a crear un nuevo proyecto. <a href="http://punto-positivo.blogspot.com/">http://punto-positivo.blogspot.com/</a> (actualmente en construcción) Servirá para poder mejorar, desarrollarme, llevarlo a mi ritmo y probarme. Os espero allí.</div><br /><div align="justify"><br />Tan sols acabar desitjant el millor per a l'actual capità de la nau, que li vaja bé en la seua nova aventura, t'escric en valencià aquestes poques paraules però espere que siguen més en poc de temps. Aquestes paraules han sigut dures, una decissió dificil<br />Una salutació amic<br /><br /></div><br /><div align="right">Impossible is Nothing<br /><br />23 de Marzo del Año 2009 de la era de Nuestro Señor<br /><br />Pirata, PBS</div><br /><div align="right">Antiguo 2º al mando del Bergantín Catalonia y General de los Ejércitos Condales</div><div class="blogger-post-footer"><script type="text/javascript" src="http://contadores.miarroba.com/ver.php?id=560492"></script></div>Pedro Belijarhttp://www.blogger.com/profile/10242280120554794651noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6343157915410347615.post-22232537355449141112009-03-22T17:51:00.002+01:002009-03-22T17:54:12.114+01:00Que Déu em lliure d'aquestos dos.<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_3uPfrFMNdlo/ScZtKZJGEtI/AAAAAAAAAEE/eI-RH4pfWsY/s1600-h/mar%C3%A7+018.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_3uPfrFMNdlo/ScZtKZJGEtI/AAAAAAAAAEE/eI-RH4pfWsY/s320/mar%C3%A7+018.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5316056435472601810" /></a><br />Portava tota la setmana flipant amb les falles. Que si dissabte, diumenge, dilluns i dimarts festa, que si mascletades, que si castells, que si olor a pólvora, que si ninots… Decideix agafar el primer tren del dimecres i pujar-se’n fins a Barcelona, el Pinchos. El primer dàtil que ens visita.<br /><br />Fart d’acudir a totes les mascletades amb l’esperança de veure afonar-se el balcó de l’ajuntament mentre Rita bota i bota desafiant els pilars mes forts de València, i Blavència demana que contiue botant. Fart de veure a Camps disfressar-se amb nous trajes, aquestos però de faller, això si, també, regalats. I fart de veure com a Canal 9 madrilenys, europeus, xinos... respiren i mengen falles a tot hora, i, per contra, la festa d’Escola Valenciana de dimarts amb el concert de falles, de les falles populars, amb la gent de La Gossa, Orxata i els amics d’Aspencat queden amagats al no-rés, com qualsevol altre amb un mínim de dignitat valenciana, d’una verdadera València en falles. Rep al company d’Elda amb els braços oberts.<br /><br />Feia temps que no ens veiem, des de Bèlgica. Dimecres, maleta en mà, aprofitem per veure Ciutat Vella mentre esperem al Belijar. I, pel carrer Talleres entropessem amb un cartell que anuncia festa, festa bona. Divendres ens anem cap allà, a casa hi havia festa, però els Skalariak toquen a Barna, i jo com que passe de pedre aquesta oportunitat. Així que mano a mano i a veure en que ens sorprenen aquestos que es diuen dir The Kluba. <br /><br />Avui, com que Barcelona no es tot asfalt i com que també es poden fer coses sense pagar decidim anar a pegar una volta per Collserola. Del Baixador de Vallvidrera al Tibidabo. <span style="font-style:italic;">En València no hay sitios por donde ir a caminar.</span> Mentida. <br /><br />I ara, <a href="http://www.youtube.com/watch?v=4mmq3sPWDyU">despideme</a>. Ens veiem aquest cap de setmana amb tota la gent d’Elx.<div class="blogger-post-footer"><script type="text/javascript" src="http://contadores.miarroba.com/ver.php?id=560492"></script></div>Ignasihttp://www.blogger.com/profile/08467208903891089525noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6343157915410347615.post-65176263922569767882009-03-16T23:39:00.002+01:002009-03-16T23:50:07.901+01:00Canvi de rumb. Terra endinsFa temps que vaig pedre el nord d'aquest bloc. El que havia de ser la història de dos Ilicitans per terres catalanes poc a poc a anat convertint-se un un caixò desastre de les cabories d'un servidor. Així que com ja sabeu que <span style="font-style:italic;">no hi ha res com tenir un pare fuster...</span> aprofite per fer-me una nova caixonera per a mi. Els proxims dies començare a plenar del paraules el nou caixò: Temps de cireres. <br /><br />A aquest vaixell a la deriva sols li queda que, en el millor dels casos, bufe nou vent del sud i que l'oriente. Que reprenga el cami i desembarque en nous ports. Si aquestos son fructifers els passatjers seran informats.<br /><br />Mentres tant podreu recollir nous fruits, ara que ha arrribat el bon temps, en altres terres. Els cirerers estan traient la flor. Temps. <br /><br />bessó<div class="blogger-post-footer"><script type="text/javascript" src="http://contadores.miarroba.com/ver.php?id=560492"></script></div>Ignasihttp://www.blogger.com/profile/08467208903891089525noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6343157915410347615.post-85853955583421459142009-03-04T23:49:00.000+01:002009-03-04T23:53:40.774+01:00Política de verbena. Euskadi.Ja fa 3 dies des de que la ciutadania basca va expressar la seva opinió. La ciutadania a la que varen deixar votar (ojo, que parle de votar), no tota, es clar. Democracia, diuen. Hem tingut tres dies per intoxicar-nos amb la premsa estatal. Fart de veure un carro de titulars on s’escriu amb lletres, quant mes grans millors, això de: “<span style="font-style:italic;">El pueblo vasco ha votado el cambio</span>” i “<span style="font-style:italic;">Caen 30 años de gobierno nacionalista</span>”, bla, bla, bla... jo també vull unir-me a aquesta festa de la mitja veritat (o de la mentira absoluta).<br /><br />El pueblo vasco ha votado el cambio. Anem a veure. El PNV obté gairebé el 38% dels vots i 30 escons (un mes que les eleccions anteriors), la suma de nacionalistes (bascos), sense contar el vot nul (de l'esquerra abertzale), es del 51’8%. Fem comptes. Igual no hi ha tant de canvi. I si això li sumen el vot nul que es pràcticament un 9% ... Igual no hi ha canvi.<br /><br />Caen 30 años de gobierno nacionalista. Ah, pues si! Ahí si que tenen raó. Però obliden que s’han unit dos partits, que en la resta de l’estat es porten a parir, mes un, que mes que un partit pareix un programa de (salsa) Rosa.<br /><br />Clar, que algú podrà dir que en altres llocs ens aliaríem en una puta de cabaret en tal de fer fora el PP. Si, això es cert. Però el cas d’Euskadi es diferent. Si <span style="font-style:italic;">rojos y azules</span> estan en una guerra constant en tota la resta de territoris, per favor, que siguen coherents. Euskadi no es una excepció. O si? <br /><br />Que pacten tres partits nacionalistes (españoles) per fer fora un sol partit nacionalista (basc) sols te una explicació. La meitat de la població basca pensa en Basc. Com en tota la (curta) història de la nostra democràcia. El canvi, de moment, no s’ha produït.<br /><br />I posats a pactes estranys... jo en propose un de nou: que pacten Betis i Sevilla, i facen fora al Athletic de la final de copa. I la final que siga en Madrid, fem una paella de germanor, ballem sevillanes i després, amb copa i puro inclosos, ens anem a las Ventas. Olé.<br /><br />bessó<div class="blogger-post-footer"><script type="text/javascript" src="http://contadores.miarroba.com/ver.php?id=560492"></script></div>Ignasihttp://www.blogger.com/profile/08467208903891089525noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6343157915410347615.post-18322931910441957442009-03-01T22:19:00.004+01:002009-03-01T22:28:28.102+01:00Collserola. Aire pur i verd.<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_3uPfrFMNdlo/Sar8dO5LQTI/AAAAAAAAAD8/l_49ugElsdA/s1600-h/DSCF5711.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_3uPfrFMNdlo/Sar8dO5LQTI/AAAAAAAAAD8/l_49ugElsdA/s320/DSCF5711.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5308332689953866034" /></a><br /><br />Ahir la nit fou tranquil•la, sopar en casa d’uns companys de classe del Belijar. Al voltant de la taula gent de les Illes, gallecs, valencians... compartim menjar, rises i opinions. Diumenge. Toca el despertador, però una vegada mes, i ja en van unes quantes aquesta setmana, l’apage. No vaig a alçar-me, encara no. Hores desprès, i fart de pegar voltes pel llit, em lleve. No vaig a pedre el diumenge ací, tampoc al sofà amb el soroll estrident que anuncia cadascun dels gols de cada equip, i molt menys, vaig a barallar-me amb el turistes per un metre quadrat d’espai vital entre els carrers de Ciutat Vella. Avui, no. Avui va a pegar-me l’aire, que falta em fa. Avui, Collserola. Aire pur i verd.<br /><br />A la cuina una barra de pa espera que algú li tire mos, sinó, el temps, com fa uns quants anys, acabarà per convertir-la en garrot i pa dur. A la nevera sobrassada i uns pots de cervesa. Sempre que baixe a Orba la meva avia em carrega de sobrassada de Laguar, hi ha a qui regalen altres coses. Així que a la motxilla una barrà de pa amb sobrassada, una birra i una botella d’aigua. I es que, com va dir algú anit, ja esta be de chorizos, sobrassada de la terra, home!<br /><br />El comboi, amb les seves dos acceptacions, em porta fins al Baixador de Vallvidrea, allí comence a caminar. A vegades m’agrada caminar sol. Avui però, m’acompanya un seguit de núvols que amenacen aigua. Tant me fa. Plouria sobre mullat. Mentre camine, i ni que siga durant unes hores, lleve del cap totes les cabòries que han fet de mi un tall de nervis aquesta setmana: treballs, beques, contractes i demés històries. Al mateix temps, omplic el buit que han deixat d’aire pur i verd, verd esperança. <br /><br />Al altra part de barranc, la Torre de Collserola i el Tibidabo. Em desvie de la ruta marcada i vaig en busca d’ells. Des de el Tibidabo puc veure, que no tindre, a Barcelona al meus peus. A la dreta Montjuic, l’Estadi Olímpic i el Camp nou; a l’esquera les 3 xemeneies del Besós, la torre Agbar i la Sagrada Família dibuixen la Diagonal. Al meu voltant atraccions, tendes, gent xillant, turistes amb xangles (amb que collons pensen, aquesta gent?)... em conviden a apartar-me una mica. Al mateix lloc, un ciclista, que possiblement haja fet el mateix camí que jo, ompli els pulmos d’un nou aire. Ell també busca tranquil•litat en mig de tot aquest caos. Abans, diuen, la burgesia catalana pujava amb funicular.<br /><br />Avui he decidit caminar sol. Nobstant em falta algú. No hi ha qui m’espente, no hi ha qui s’amage i es deixe trobar, no hi ha ningú que em fa riure i maleir... avui el Ponent, un altra vegada, haurà eixit a passejar amb els pares. Al fons, tampoc es sent el xiulit amb el que Nano ens reunia a tots, ni les cançons de Dani, ni el <span style="font-style:italic;">plato-pum</span> de Jau i els seus quatre caçadors impacients, ni el <span style="font-style:italic;">en mi pueblo esto en mi pueblo lo otro</span> de Fran. Caxirulo, navaixa i botella de vi en mà. Aquestes eren les nostres eixides de camp durant la carrera. Mentre baixe cap a la ciutat se’m venen al cap tota aquesta gent. I se m'escapa alguna rialla que altra. Quins moments!<br /><br />Hores després soc a casa. Dutxa i a veure el futbol. Des de la capital creuen, i, desgraciadament, em fan creure, que es possible. Al Calderón, quan queden 5 minuts el Kun fa alçar tots els aficcionats del seient. Jo també m’alce, però per anar-me’n a casa. A fer la ma, home! Demà serà un altre dia. Un altra setmana.<br /><br />bessó<div class="blogger-post-footer"><script type="text/javascript" src="http://contadores.miarroba.com/ver.php?id=560492"></script></div>Ignasihttp://www.blogger.com/profile/08467208903891089525noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6343157915410347615.post-50531843929481937612009-02-24T23:36:00.005+01:002009-02-25T13:16:13.560+01:00Música en Valencià. Punt i seguit.<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_3uPfrFMNdlo/SaR9yVD6MII/AAAAAAAAADs/EX4cvRh-_zc/s1600-h/llenguacat-2365.gif"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 273px; height: 320px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_3uPfrFMNdlo/SaR9yVD6MII/AAAAAAAAADs/EX4cvRh-_zc/s320/llenguacat-2365.gif" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5306504564549759106" /></a><br />Els Obrint Pas pleguen. Fins a Juliol. De moment<br /><br />Si algun moviment ha aconseguit obrir pas en aquest camí durant els últims anys, realment, han segut aquesta gent. Han aconseguit trencar tot tipus de fronteres, també culturals, però sobretot, el que han aconseguit es despertar un futur. Aconseguir que la gent mes jove s’interesse per la seva història, per les seves arrels. Que la gent mes jove i, també la gent mes major, facen seus els signes de la identitat del lloc al que pertanyen, el lloc que e(n)s pertany. Recorde aquells concerts de fa vora 10 anys, els 9 d’octubre de la Vall de Laguar, i recorde, també, l’últim concert al que vaig assistir, el de fogueres en Alacant, on una plaça a rebentar cridava mes fort que mai que Alacant també conta, també és. <br /><br />Pareix que aquesta història toca el seu final. Repeteix: pareix. <br /><br />Mentre tant seguirem donant-li vida a base de velles cançons i nous llibres. Llibres com <span style="font-style:italic;">Benvinguts al Paradís</span>, del propi Xavi Sarrià. <br /><br />Mentre tant seguirem donant-li vida a base de velles i noves cançons. Una sèrie de grups, encapçalats per la gent de La Gossa i d’Aspencat (aquest últims, alguns d’ells amics del poble des de ben menuts, i que, per cert, tenen el nou disc a punt d’eixir del forn) prenen el relleu. Repetir l’èxit dels de Benimaclet serà molt difícil. No a nivell musical, que també, però si a nivell social. <br /><br />Mentre tant seguirem donant-li vida a base de gent com els Pirat’s i els Orxata Sound System, el Feliu Ventura i el Cesc Freixas, Soul Atac i Gertrudis, Sopa de Cabra... el repertori es llarg, i el futur un mon de cançons. <br /><br /><span style="font-style:italic;">La victòria ens sorprendrà<br />si la continuem buscant<br />i amb les nostres propies mans<br />preparem un nou combat.<br />Un altre dia ha començat…<br /><br />No vull ser més ningú<br />quan passe pel teu costat<br />ni sentir-me lluny de tu<br />quan em torne a equivocar.<br /><br />Vull que fem el camí junts<br />acabar el que hem començat<br />per quan vinga un altre juny<br />preparem l´últim combat…<br /><br />L´últim combat!</span><br /><br />bessó.<div class="blogger-post-footer"><script type="text/javascript" src="http://contadores.miarroba.com/ver.php?id=560492"></script></div>Ignasihttp://www.blogger.com/profile/08467208903891089525noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6343157915410347615.post-66340050485691990832009-02-17T12:33:00.000+01:002009-02-17T12:34:42.171+01:00Amb la meva gent.<span style="font-style:italic;">Ara que he tornat <br />refaig els caminars<br />pels carrers i les places<br />del lloc on em vaig criar</span><br /><br />I torne a escoltar totes eixe repertori de conyes i burles. Nosaltres ja no ens saludem. Directament ens peguem una punyalà. I ens agrada. Estem acostumats. Ho necessitem.<br /><br /> - T’has comprat una sudadera i te’n han venut dos. Es mes guapa per dins que per fora! Es reversible? <br /> - Que no, pesats!<br /><br /> - El cabró del meu cosí, jo esperant-lo un hora fora i ell fent-se birres dins. Cada vegada que entrava a buscar-lo en tenia una de nova. Es un flipat<br /> - El cabró del meu cosí, en convida a sopar a sa casa i si no m’adone em deixa a mi ací. Se n’anava sense dir res.<br /><br /> - Eres un pesat, Panader!<br /><br /> - Tu has estudiat medi ambient per saber construir en els terrenys on et donen mes peles, cabró.<br /><br /> - Es l’únic que ha aconseguit independitzar-se. Tirant els pares de casa.<br /><br /> - Tu no volies que em pillara la Play, però be que vens a ma casa a jugar.<br /> - Jo no vaig a jugar, sols vaig a provar les demos.<br /><br /> - Tu am sents a mi, eh?<br /><br /> - Feliç Sant Valentín, als tres.<br /><br /><br />Ja he tingut la meva dosis necessària d’Orba. Aquesta vesprada partit, i punt i seguit. Ja puc pirar tranquil cap a Barna. Sabent que ací (casi) tot continua igual. Sabent que pronte us tornaré a veure. A sofrir. Sabent que pronte em tornareu a veure. A maleir. <br /><br />bessó.<div class="blogger-post-footer"><script type="text/javascript" src="http://contadores.miarroba.com/ver.php?id=560492"></script></div>Ignasihttp://www.blogger.com/profile/08467208903891089525noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6343157915410347615.post-38408965175341222082009-02-09T23:42:00.005+01:002009-02-10T00:41:21.694+01:00Espai públic. Nous usos per a la cohesió social.Per fi (amb tot el que això comporta). Entregat.<br /><br />Fa vora dos mesos que varem començar aquest treball. Em vaig armar de temps i paciència per empapar-me de tot el que em podia servir. Llegia, reflexionava i escrivia. Llegia, esborrava i, de nou, escrivia. Fins i tot m'agradava. M'agradava seure davant del portàtil i convertir en paraules tots aquelles pensaments. Enviava els documents a les companyes, i elles, algunes, els seus a mi. Jo llegia, reflexionava i escrivia.<br /><br />Amb les setmanes, tota la il•lusió que vaig dipositar amb eixe treball va anar minvant. Ja no em motivava seure davant del portàtil i convertir en paraules tots aquelles pensaments. Pot ser els pensaments anaven per l'espai públic, però no cap a la cohesió social. Dins la ciutat s'havien format ghettos. Barris.<br /><br />En això va aparèixer Àfrica. Eixe continent replet d’alegria i que, si mes no, pot semblar un lloc ideal per desconnectar. Per connectar. La costa riallera. De riu(re), si! Però de sobte va acabar, i, com no, tornem al caos de la ciutat dispersa.<br /><br />Ara, però, ja esta tot fet. Això s’ha acabat. Convertir-se en <span style="font-style:italic;">civitas </span>ja sols depen de nosaltres. Mentres tant, SIG em reclama. Jo em faig esperar. No em queda un altra. Ja sabeu quin pot ser el final. Fa anys que ho dic. (Quins records d'Elx! jejeje)<br /><br />L’altre dia el protagonista era Quini, però va marcar Eto’o. Bojan esperava a la banqueta. Al costat de Guardiola. Aprenent. Disposat a atacar el futur.<br /><br />bessó.<div class="blogger-post-footer"><script type="text/javascript" src="http://contadores.miarroba.com/ver.php?id=560492"></script></div>Ignasihttp://www.blogger.com/profile/08467208903891089525noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6343157915410347615.post-34706354115486702272009-02-02T20:09:00.003+01:002009-02-02T20:26:24.085+01:00Quan les coses es fan mal...I un cop mes un <a href="http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/paron/urbanistico/deja/borde/bancarrota/Pego/Gata/elpepuespval/20090202elpval_10/Tes"><span style="font-weight:bold;"><span style="font-style:italic;">altra noticia des del País Valencià</span></span></a>, aquesta però de prop de casa, de La Marina Alta.<br /><br />"El parón urbanístico deja al borde de la bancarrota a Pego y Gata" Titula avui el Pais en les seves pàgines. <br /><br />I ara pense (una altra vegada):<br /><br />quan s'adonaràn que per fer les coses mal, millor no fer-les? que els lladres ara porten corbata i maletí? quan s'adonaràn que estan jugant amb els diners d'un poble? amb els recursos d'una terra? amb el paisatge d'una comarca? amb el futur de molta gent? quan?<br /><br />Però sobretot, quan decidiran escoltar? <br /><br />bessó.<div class="blogger-post-footer"><script type="text/javascript" src="http://contadores.miarroba.com/ver.php?id=560492"></script></div>Ignasihttp://www.blogger.com/profile/08467208903891089525noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6343157915410347615.post-59767842832246145862009-01-26T10:16:00.002+01:002009-01-26T13:43:11.406+01:00Motius per contiunuar.Elx s’estranya, i molt. Però amb caps de setmana com aquest, s’agraeix haver triat aquest camí. <br /><br />Quan quede el dissabte matí per fer un treball de dos horetes, però resulta que la cosa s’allarga, i l’ordinador s’empenya en fer-ho mes llarg, i acabe passant mig dia, dinar inclòs, rient i fent conya. I en algun moment, fins i tot, deixe de ser l'Ignasi per convertir-me en un timit Bessó. Quan la confiança va deixant pas a tot això...<br /><br />Quan diumenge de matinada em lleve d’hora amb la il•lusió d'agafar un tren, que no se si eixirà, però tinc igual, vull anar fins a Sant Celoni, i allí m’arrepleguen i passe 4 hores coneixent el Parc del Montseny. I després em conviden a dinar amb la família i els mes nanos de casa, i em pose a jugar amb ells. I parle, i es explique que faig ací, com es la meva terra, i ells m’expliquen la seva...<br /><br />Quan en un cap de setmana em passa això, i, se’m passa pel cap que, pot ser, aquesta gent comença a deixar de ser companys de classe per convertir-se en amics, sols puc dir: <br /><br />Gracies a tots dos.<br /><br />Sols puc somiar:<br /><br />Que en juny seguiexca tenint motius per estar ací molt de temps.<br /><br />besso<div class="blogger-post-footer"><script type="text/javascript" src="http://contadores.miarroba.com/ver.php?id=560492"></script></div>Ignasihttp://www.blogger.com/profile/08467208903891089525noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6343157915410347615.post-14407994455986613632009-01-24T19:47:00.002+01:002009-01-24T19:52:28.601+01:00Foc a la ciutat esclava del mercat.<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_3uPfrFMNdlo/SXtjG9eH-3I/AAAAAAAAADU/-nEj0qKuht8/s1600-h/2007-Nit-del-Foc-(8).jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 226px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_3uPfrFMNdlo/SXtjG9eH-3I/AAAAAAAAADU/-nEj0qKuht8/s320/2007-Nit-del-Foc-(8).jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5294934758135430002" /></a><br />I quan <a href="http://www.diarioinformacion.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2009012400_4_844652__SUCESOS-Unas-14000-personas-urbanizaciones-desalojadas-casas-incendio-Nucia">llig</a> que 25 urbanitzacions de la Marina Baixa han segut desallotjades per culpa d’un incendi degut a la caiguda d’una torre d’alta tensió, comence a riure, per no plorar. Però de seguida pare. Em preocupe. Jo, des de l'altre costat de Bèrnia, també forme part d’eixa terra. D’eixe caos.<br /><br />Porte mesos sentint parlant de la ciutat dispersa, dels seus costos ambientals i socials, però també dels costos econòmics. De les “noves” dinàmiques i problemes. De planificació i d’ordenació. I ara, una vegada mes, se’m passa tot pel cap.<br /><br />La gent ésta que em dona classes té raó. No son un tall de rojos, ecologistes i nacionalistes. Son gent professional. Experts, en molt casos, ignorats. Però temps al temps...<br /><br />En el País Valencià hi ha futur, molt de futur. (i molta feina per fer)<br /><br />bessó.<div class="blogger-post-footer"><script type="text/javascript" src="http://contadores.miarroba.com/ver.php?id=560492"></script></div>Ignasihttp://www.blogger.com/profile/08467208903891089525noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6343157915410347615.post-36461240964924944192009-01-22T00:14:00.003+01:002009-01-22T00:43:33.191+01:00A Rodar<a href="http://4.bp.blogspot.com/_4XQxqEv1qA8/SXezBFLCpAI/AAAAAAAAACE/G2NwiZdIt3o/s1600-h/bicis.bmp"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5293896718147036162" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 200px; CURSOR: hand; HEIGHT: 142px" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_4XQxqEv1qA8/SXezBFLCpAI/AAAAAAAAACE/G2NwiZdIt3o/s200/bicis.bmp" border="0" /></a><br /><div><br />A Rodar<br /><br />Como no podía ser de otra manera este blog tiene que tener un apartado al deporte que tanto me gusta y el cual hace que más de un colega se ría de mí. Este deporte es el que va sobre dos ruedas, el ciclismo.<br />No voy hacer una valoración del año pasado, ni de cómo están los equipos ni tan siquiera de lo que deparará la futura temporada. Para eso están los adivinos y las pitonisas, tan solo quería expresarlo y que aquellos que nos leen (pocos) sepan que es una de mis aficiones.<br />El lunes comenzó la temporada en un lugar tan extraño (Australia) para el ciclismo como lejano físicamente de mi residencia actual. En el Tour Down Under las primera etapa fue para Greipel (Columbia) y la de esta madrugada para el Aussi Davis. Sin embargo quien se lleva todas las miradas y flashes es Lance Armstrong que vuelve a la carretera. En la general, los favoritos serán el propio Davis, Armstrong y el español Rojas… La semana que viene veremos si los expertos han acertado.<br /><br />***<br />Nuestra vida varía un poco…algún que otro cambio: Besso acabando su OBRA DE ARTE, a falta de unas páginas y yo cerrando un trabajo, a medias con otro y sin empezar un tercero. Además ayer tuvimos una cena “especial” en casa en la cual se hablaban cerca de una decena de lenguas, la gracia que éramos 6 personas. El dato negativo, para dirigirnos a todos utilizamos el inglés.</div><br /><div></div><br /><div>***</div><br /><div>Hay trabajo<br /></div><br /><div align="right"><br />21 de Enero del año 2009 después del nacimiento de Nuestro Señor Jesucristo<br /><br />Imposible is Nothing<br />Pirata</div><div class="blogger-post-footer"><script type="text/javascript" src="http://contadores.miarroba.com/ver.php?id=560492"></script></div>Pedro Belijarhttp://www.blogger.com/profile/10242280120554794651noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6343157915410347615.post-78161358785497265222009-01-16T14:43:00.002+01:002009-01-16T14:49:49.688+01:00Vuelta a la ¿rutina?Rutina:<br /><a name="0_1"></a>1. f. Costumbre inveterada, hábito adquirido de hacer las cosas por mera práctica y sin razonarlas.<br /><a name="0_2"></a>2. f. Inform. Secuencia invariable de instrucciones que forma parte de un programa y se puede utilizar repetidamente.<br />Que duró fue levantarse ese día (el domingo pasado), que extraña sensación se apoderó de mi estomago. ¿Quién iba a decir que Barcelona se convertiría en rutina y el abandono de Elche una tortura? Está claro que exagero, es mi forma de escribir pero recuerden, la exageración tan solo es la exaltación de la VERDAD.<br />Llegó el lunes y con él el reencuentro con toda la casa y con los compañeros de clase. Las ya típicas preguntas y buenos propósitos…pero todos con un denominador común, teníamos pocas ganas de volver aquí. Que irónico ¿verdad? Somos privilegiados por estar en estas clases, se podríamos decir incluso que somos élite, ya que somos escogidos a dedo. Por supuesto, élite inconformista.<br />Desde el primer día ya toca pringar. Carreras, quedadas, e-mails que llenan el buzón con decenas de archivos .doc, en fin un caos. Pero entre esos correos creo que llegó la respuesta a porque nos cuesta tanto volver. Ni más ni menos estas han sido las primeras vacaciones navideñas en años…no exámenes, no estrés, no agobios, buena compañía, no se han sido buenas fiestas.<br />Y ahora toca hacer la cena, recuerden…volvemos a la rutina<br /><br />***<br />Ayer partido del Barça en el camp Nou. Mereció la pena.<br /><br />***<br />A partir de ahora intentaré escribir semanalmente. Rulad el link<br /><br /><div align="right">16 de Enero del año 2009 después del nacimiento de Nuestro Señor Jesucristo<br /><br />Imposible is Nothing<br />Pirata</div><div class="blogger-post-footer"><script type="text/javascript" src="http://contadores.miarroba.com/ver.php?id=560492"></script></div>Pedro Belijarhttp://www.blogger.com/profile/10242280120554794651noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6343157915410347615.post-89439443934006736972009-01-16T13:28:00.000+01:002009-01-16T13:30:18.788+01:00Afeinat (Sense curro)Després de molts dies de desconnexió total i absoluta del estudi, aquesta setmana ha tocat reprendre la feina. Les avaluacions estan al caure, i les paraules e idees queden reservades als textos d’ordenament, sig i Àfrica. Al mateix temps, les il•lusions del futur mes proper, dipositades en el possible treball en una consultoria, queden apartades, desapareixen. Caldrà confiar en algun altra cosa, ja sabem que Barcelona es bona (sols) si la butxaca sona.<br /><br />Bessó.<div class="blogger-post-footer"><script type="text/javascript" src="http://contadores.miarroba.com/ver.php?id=560492"></script></div>Ignasihttp://www.blogger.com/profile/08467208903891089525noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6343157915410347615.post-85553996512845794422008-12-24T00:23:00.000+01:002008-12-24T00:24:41.982+01:00Des de el tren. Cami de casa.Soc en un Regional Express que m’acompanyarà durant les 5 hores que em separen de la meva gent. Intente tancar el ulls durant dos horetes, despertar i pensar que torne a ser en Sants, aquesta vegada però, amb un billet d’euromed, i que tan sols tinc 3 hores de viatge. Però res, no hi ha forma. Son vacances, les escoles tanquen, i la gent mes jove s’apodera del espai públic, també del transport. Però... aquest transport es públic? I, si es de Renfe... es transport? Deixe córrer la imaginació. Aquest cap de setmana he llegit massa. En fi, que algú s’ha apoderat del meu espai privat i no he pogut tancar els ulls.<br /><br />Hores després creuem l’Ebre i, en la propera parada, la tranquil•litat necessària que havíem obtingut els soldats de llibre en mà es veu truncada per una parella de veterans. Aquestos disparen paraules en forma de crits. Son un al costat del altre, però te igual. La dona imposa i l’home remuga, però acata ordres. La situació es molesta i al mateix temps divertida, fins i tot familiar. Em ve al cap la imatge del meu avi pel mig del carrer camí de la fusteria, amb les mans darrere i el cap caxo. Tinc ganes de veure’l, i se m‘escapa un somriure de complicitat amb aquest homenet. <br /><br />La gent jove, al tren sempre te alguna cosa estúpida que contar-se, i quan mes insignificant siga la conversa, mes cridaran per fer partícips a tots els veïns de seient. Això ho fa la gent jove de tots els llocs. Però si algun dia veieu una parella de gent major, on la dona crida i el home remuga amb veu baixa però obeeix, no ho dubteu, son valencians. Això es tant nostres com la paella. Tant típic (ojo, que no dic nostre) com les obres de Calatrava per València.<br /><br />bessó.<div class="blogger-post-footer"><script type="text/javascript" src="http://contadores.miarroba.com/ver.php?id=560492"></script></div>Ignasihttp://www.blogger.com/profile/08467208903891089525noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6343157915410347615.post-18814801205314195152008-12-20T13:37:00.003+01:002008-12-20T16:14:22.762+01:00Go At Home<a href="http://3.bp.blogspot.com/_4XQxqEv1qA8/SUznv0TZPOI/AAAAAAAAAB8/9qlwlvGzHvs/s1600-h/flecha.gif"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5281851271678606562" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 183px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_4XQxqEv1qA8/SUznv0TZPOI/AAAAAAAAAB8/9qlwlvGzHvs/s200/flecha.gif" border="0" /></a><br /><div><br />Para los que no sepan inglés traduciré el título, voy para casa, así fácil y sencillo. Hace tiempo que no se ven mis palabras por el blog, las razones son diversas pero sobre todo una carga de trabajo que ha aumentado desde el primer día que llevo aquí. El que no haya publicado nada no significa que no haya escrito, de hecho mis viajes en ferrocarril hasta Barcelona son fuente de inspiración y ha ayudado a que mi imaginación aumente y tenga ya varios relatos cortos terminados.</div><br /><div><br />Muchos creen que al blog le queda poco de vida pero os equivocáis es simplemente una crisis (palabra que está de moda) debido a que hace cosa de un mes que no entran mis letras y todo lo que hay son los textos de Besso y todos sabemos su forma imperativa y agresiva de escribir jajaja. Hablando de Besso, esto no lo verá hasta la tarde cuando venga a su PC de habitación, ósea el mío, y se me quite y se ponga él en Internet cuando yo estoy trabajando…ah! No, no podrá…que me lo bajo a Elx. Pobre mío…espero que haya aprendido a trasportar el suyo de una habitación a otro..que es un portátil hijo.</div><br /><div><br />Bueno ya está la coña! Estos días han sido extraños ya que cada uno a partido hacia su hogar, primero fue Chicho que partió hacia Italia y que al día siguiente su compatriota (Sylvia) lo siguió aunque con follón en el aeropuerto incluido. También hace ya unos días que Laia bajo a las playas de Levante. Hoy marcho yo y Besso se quedará durante unos días “solo”, ya veremos como acaba.<br /></div><br /><div>Ahora si lo dejo que tengo que hacer la maleta, y en tan solo 6 horas (muchas horas para escribir, perdonadme jajaja) de tren en casa, ironía claro. Ahí!! Cuando seamos <a href="http://www.larevistadelcorazon.com/wp-content/uploads/2007/09/julian-munoz.jpg"><span style="color:#ff0000;">ricos y famosos</span> </a>utilizaremos eso que vuela, creo que se llama avión. Según nuestros cálculos y progresos más trabajo, a Besso le contratarán en 3 empresas a la vez pero nunca acertará una Quiniela ni aunque fuera acertar 5…que vergüenza y a mi, al paso que voy y mi méritos académicos, será más factible que me toqué la Quiniela. Tengo una media de 9 aciertos…<br /><br />***<br />Ya llego, tengo ganas de ti<br /></div><br /><div align="right"><br />20 de Diciembre del año 2008 después del nacimiento de Nuestro Señor Jesucristo<br /><br />Imposible is Nothing<br />Pirata</div><div class="blogger-post-footer"><script type="text/javascript" src="http://contadores.miarroba.com/ver.php?id=560492"></script></div>Pedro Belijarhttp://www.blogger.com/profile/10242280120554794651noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6343157915410347615.post-91498697144705203352008-12-18T22:19:00.002+01:002008-12-18T22:26:10.926+01:00Contra l’exèrcit de Papa Noel, cohesió social.<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_3uPfrFMNdlo/SUq_kWMMinI/AAAAAAAAADM/8kvEyGZY7k0/s1600-h/Cagatio.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 246px; height: 320px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_3uPfrFMNdlo/SUq_kWMMinI/AAAAAAAAADM/8kvEyGZY7k0/s320/Cagatio.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5281244144198257266" /></a><br />La primera vegada que vaig sentir això de fer cagar el tió em vaig quedar descol•locat (al igual que quan ens varen manar dissenyar espais per la cohesió social)<br /><br />El Tió de Nadal es un personatge de la mitologia catalana lligada al Nadal, al igual que ho es també el caganer. Una espècie de Pare Noel sense marca, però amb història e identitat pròpia d’un poble. També ho son el Olentzero en Euskadi i el Esteru per terres càntabres. Fer cagar el tió no mes que un altra forma de premiar la il•lusió dels mes nanos de casa, de fer-los partícips d’una tradició que passa de pares a fills, no de marques a billets.<br /><br />Aquí podeu veure la celebració del <a href="http://www.youtube.com/watch?v=dB_N7-HXTlI"><span style="font-weight:bold;">Caga Tió</span></a><br /><br />Caga tió <br />ametlles i torró<br />no caguis arangades <br />que són massa salades <br />caga torrons <br />que són més bons <br />Caga tió <br />ametlles i torró <br />si no vols cagar <br />et donaré un cop de bastó <br /><br />bessó.<div class="blogger-post-footer"><script type="text/javascript" src="http://contadores.miarroba.com/ver.php?id=560492"></script></div>Ignasihttp://www.blogger.com/profile/08467208903891089525noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6343157915410347615.post-15954352946769393752008-12-14T16:41:00.001+01:002008-12-14T16:43:20.113+01:00El primer derbi. (des de el bar i el carrer)<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_3uPfrFMNdlo/SUUpXsK2WYI/AAAAAAAAADE/KWIXpzOGROA/s1600-h/foto_11193.JPG"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 214px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_3uPfrFMNdlo/SUUpXsK2WYI/AAAAAAAAADE/KWIXpzOGROA/s320/foto_11193.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5279671625132169602" /></a><br />Encara son quarts de vuit. Falten mes de dues hores pel partit, però en la Travessera de les Corts ja es respira ambient de festa i optimisme, jo m’incline mes pel desig. La prudència. No les tinc totes amb mi, la veritat. Mentre es fa l’hora ens deixem pedre entre la multitud i anem contagiant-nos de l’ambient. Els voltants del camp son plens. De persones i de crits. De festa. Nosaltres, de portes cap a fora, en formem part.<br /><br />Es respira tensió. Ganes. El primers nervis envaeixen el cos. Als bars la gent s’acumula. Crida. Però quatre carres mes enllà del bullici, ni raste del partit. Tot es normalitat. Decidim anar al que haguera pogut ser el nostre bar (mira que aquest pis haguera pogut ser el nostre!), fem unes birres i pirem. Canviem. Trobem ell lloc perfecte. Son un quart de deu i ens trobem asseguts la taula d’un bar, amb la tele just davant de nosaltres i pareix ser que prou tranquils. Però a dos quarts la gent comença a moure’s. <br /><br />- Aquí no fem el futbol, nosaltres ens anem al camp, diu el cambrer. <br /><br />Falta mig hora i ens trobem al mig de Les Corts, plovent i sense bar. Tots pareixen anar al camp. Ací, el primer que vegem. Entrem i continuem amb les birretes i les braves. Hora i mitja després la tensió i els nervis comencen a aparèixer. El que hores abans era festa i optimisme per alguns i, desig i prudència per a altres, ara es tensió per a tots. <br /><br />Minuts després eufòria. Tranquil•litat.<br /><br />bessó.<div class="blogger-post-footer"><script type="text/javascript" src="http://contadores.miarroba.com/ver.php?id=560492"></script></div>Ignasihttp://www.blogger.com/profile/08467208903891089525noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6343157915410347615.post-83255130096745919692008-12-08T12:33:00.002+01:002008-12-08T18:04:27.266+01:00El pes d'un adèu.<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_3uPfrFMNdlo/ST0GSL4zrAI/AAAAAAAAAC8/bfkvDfMYzwY/s1600-h/Imagen+005.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 214px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_3uPfrFMNdlo/ST0GSL4zrAI/AAAAAAAAAC8/bfkvDfMYzwY/s320/Imagen+005.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5277381247846558722" /></a><br /><br />Un any, i pensar que tan sols fa un any que ens coneixem. Un any. Curt però intens. Ple de bons i dolents moments. D’encerts i de cagades. De llàgrimes i somriures. De confessions i de silencis. Un any carregat d’amistat. Ara però, un altra vegada, ha arribat el moment del adèu. <br /><br />I ahir, camí d'Elx, mentre tu feies sentir amb mes força que mai eixa cançó d’Amaral i, a mi se’m venien al cap els <span style="font-style:italic;">camins que ara s’esvaeixen, camins que em de fer sols</span>; les paraules s’apagaven, els sentiments eixien a flor de pell i els ulls es tornàvem brillants. Poc després et tornava a abraçar com si no ens tinguéssim que veure mes. Ens giràvem i, sense pronunciar paraula, però diguent-ho tot, cadascú agafàvem el nostre camí. Eixe es el preu que em de pagar. El preu d’una amistat feta a base de colps. Una amistat forta. <br /><br />Ara cal seguir regant aquesta llavor. Les arrels son fortes, però de res serviran si no les seguim cuidant. Es per això que el 30 ja ens tindràs al Pintxos i a mi per ahi dalt. Les coincidències o el destí varen fer que un dia tots tres ens trobarem. Donar-li continuïtat a aquesta amistat ja sols depèn de nosaltres.<br /><br />bessó<div class="blogger-post-footer"><script type="text/javascript" src="http://contadores.miarroba.com/ver.php?id=560492"></script></div>Ignasihttp://www.blogger.com/profile/08467208903891089525noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6343157915410347615.post-53127990408625194372008-12-03T22:11:00.003+01:002008-12-03T23:00:46.561+01:00La caiguda es important, però el que ralment importa es l'aterratge.Després de sis anys fora de casa, fora d’Orba; no em planteje, de moment, tornar a casa, tornar a Orba. Pensar que ja esta tot fet, que tinc una carrera i, en el millor dels casos tindria un curro. Que tinc uns amics i una família als qui estime, que m’estimen. Això ho tinc ho tindré sempre. Es per això que he decidit marxar, sense fugir de res, però en busca de tot. <br /><br />Quedar-me al lloc on em vaig criar significava condicionar el meu futur a al atzar d’una rutina i una incapacitat de sorpresa que ofega. Un lloc però, al que tinc la necessitat i el desig de tornar sempre, perquè m’ofega, però em dona molta, molta vida. Es per això que en dies com avui estic desitjant agafar el tren per tornar a veure a tota la gent, abraçar-la, parlar i riure, intercanviar opinions, recordar el passat, reviure el present i construir el futur. <br /><br />I després d’uns dies escapar en busca d’un nou aire. Agafar el camí que m’il•lusiona, el que m’ha fet conèixer nous llocs, noves mentalitats, nous problemes i noves solucions, nova gent i noves coincidències. Coincidències, a vegades tant puntuals, que pot ser sols s’expliquen des del destí. O pot ser no. Però aquest, de moment, es el camí; que no la meta.<br /><br />bessó.<div class="blogger-post-footer"><script type="text/javascript" src="http://contadores.miarroba.com/ver.php?id=560492"></script></div>Ignasihttp://www.blogger.com/profile/08467208903891089525noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6343157915410347615.post-9884224899207576592008-11-29T16:30:00.000+01:002008-11-30T22:41:13.602+01:00Odi i esperança.Avui em torne a fer reso d’una noticia des de València. D’una altra <a href="http://http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/Generalitat/clausura/repetidores/TV-3/Llosa/Ranes/Alginet/elpepuespval/20081129elpval_4/Tes"><span style="font-weight:bold;">mala noticia</span></a>, una noticia que ni es nova ni em sorprèn. Una noticia que sols pot fer que despertar <a href="http://http://www.fotolog.com/besso_cervera/28860139"><span style="font-weight:bold;">l’odi i l’esperança</span></a>.<br /><br />Ahir, al igual que fa aproximadament un any, la merda de govern que tenim va decidir amb la mateixa prepotència que sempre,i el beneplàcit des de Madrid, que els habitants d’una altra zona del País València ja no podrien veure la televisió publica catalana. <br /><br />Aquest es el país en el que vivim, aquest es el govern que tenim, tristament el que votem (voteu). Un país que en poc mes d’un any ha rebut amb els braços oberts i, el cervell tancat; a 100.000 retors i un papa, a milers de tripulants de polo verd i cubata en mà, al circ de la formula 1 i a Calatrava i les seves xapuses faraòniques.<br /><br />Un país on paradoxalment no sempre es pot estudiar amb la llengua autòctona. Un territori al que li cauen PAI’s al mateix ritmes que denuncies, i que no entén de desenvolupament sostenible (i no perquè a partir d’ara diuen que es diu desenrotllament sostenible, gracies acadèmia valenciana!). Uns ciutadans que pagen impostos per a centres de salut concertats, barracons com a col•legis i autopiestes de peatge per tot arreu. Un govern que boicoteja l’educació i persegueix als professors que no donen classes d’educació a la ciutadania en anglès. Una tele que manipula. I una societat que dorm, però algún dia el pollastre cantarà mes fort que mai. I despertarem!<br /><br />bessó<div class="blogger-post-footer"><script type="text/javascript" src="http://contadores.miarroba.com/ver.php?id=560492"></script></div>Ignasihttp://www.blogger.com/profile/08467208903891089525noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6343157915410347615.post-25228681180476921462008-11-25T14:57:00.000+01:002008-11-25T15:01:32.715+01:00Chimeneas de Sant Adrià del Besòs: Participación Pública<a href="http://3.bp.blogspot.com/_4XQxqEv1qA8/SSwE72mtzhI/AAAAAAAAAB0/73IfaL_tXSI/s1600-h/Chimeneas.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5272594690060701202" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 214px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_4XQxqEv1qA8/SSwE72mtzhI/AAAAAAAAAB0/73IfaL_tXSI/s320/Chimeneas.jpg" border="0" /></a><br /><div align="left">Las chimeneas de Sant Adrià del Besòs son 3 torres de 190 metros se encuentran en el margen izquierdo de la desembocadura del río Besòs. Estos pilares de ladrillo tienen como función ser los evacuadotes de los gases producidos por la centrar térmica de la empresa Endesa y enviarlos a la troposfera. Bueno al tema, Endesa tiene pensado cesar la actividad y cerrar la instalación (en 2010) y buscar otra “casa” por políticas propia de la empresa.<br /><br />La instalación tiene unos 1500 metros cuadrados y junto con las elevadas torres de 190 metros conforman una mole compacta y nada estética. Se produce por tanto, un impacto visual obvio y una ocupación considerable de suelo que se podría utilizar para esparcimiento de la población, terreno cuyo valor aumenta (en valor monetario) conforme escribo estas palabras. Por lo que se inició hace unos meses una dura pugna por saber el que hacer de estas torres. Se decidió finalmente que la decisión la tomasen los propios ciudadanos del municipio de Sant Adrià del Besòs y el domingo se cerraba el plazo de votaciones.<br /><br />El domingo como digo, se cerro el plazo para decidir el futuro de “La Catedral” nombre que se le da al edificio dada sus singulares chimeneas. Antes, el viernes se contabilizó el número de participante y de votos: 600 personas votaron de un total de 33.000 que tenían derecho. <a href="http://www.singlesbarcelona.es/forum/topics/como-ciudadano-de-sant-adria">(ver aquí)</a>. Pues ayer por la mañana se sabía los resultados finales, no llega a 2600 personas las que votaron en el referéndum, en total el 9% de la población. Resultados que merece la pena analizar. Ambos datos reflejan fielmente la personalidad humana. Analicemos primero el hecho de que en los últimos 2 días votasen 2000 personas y tan solo 600 en 5 días. Hablamos pues de la vagancia humana que hace que nos movilicemos a última hora y con el tiempo pegando en el culo. Es más triste este 2º dato, 9%, las personas pedimos, <em>demanem</em> y no paramos de exigir pero cuando nos toca a nosotros hacer algo y se nos convoca para participar e implicarnos en temas de la ciudad pasamos, dejamos que otros decidan.<br /><br />Ya termino…Sabiendo que el coste directo e indirecto para el ciudadano es CERO. Yo me pregunto ¿Si el futuro de estas chimeneas costase (monetariamente) algo a la población, sería igual el porcentaje de voto? ¿Habrá quejas de aquí a dos años por la utilidad de estas torres?<br /><br />Ah! Por si a alguien le interesa… “La catedral” ha sido indultada.<br /></div><div align="left">PD: Webs que confirman la noticia.</div><div align="left"><a href="http://www.que.es/barcelona/noticias/los-vecinos-sant-adri-del-bes-s-votan-a-favor-de-mantener-las-tres-chimeneas.html">http://www.que.es/barcelona/noticias/los-vecinos-sant-adri-del-bes-s-votan-a-favor-de-mantener-las-tres-chimeneas.html</a></div><div align="left"><a href="http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=564799&idseccio_PK=1022">http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=564799&idseccio_PK=1022</a></div><div align="left"><a href="http://www.elmundo.es/elmundo/2008/11/23/barcelona/1227469815.html">http://www.elmundo.es/elmundo/2008/11/23/barcelona/1227469815.html</a><br /><br /></div><br /><div align="right"><br />25 Noviembre del año 2008 después del nacimiento de Nuestro Señor Jesucristo<br /><br />Impossible is Nothing<br />Pirata</div><div class="blogger-post-footer"><script type="text/javascript" src="http://contadores.miarroba.com/ver.php?id=560492"></script></div>Pedro Belijarhttp://www.blogger.com/profile/10242280120554794651noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6343157915410347615.post-53933400131376389442008-11-21T20:07:00.000+01:002008-11-22T11:22:40.091+01:00De les "Histories del Paradís" al Paradís del Montseny<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_3uPfrFMNdlo/SScIZlwFb7I/AAAAAAAAAC0/GxrUUu7B0ZA/s1600-h/novembre+001+(5).jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_3uPfrFMNdlo/SScIZlwFb7I/AAAAAAAAAC0/GxrUUu7B0ZA/s320/novembre+001+(5).jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5271191124584001458" /></a><br />Després de conèixer Girona m’he fet a la idea de no tornar a deixar passar cap oportunitat per pèdrem per algún racó de Catalunya. Així que dimecres, després de la classe de SIG, demane opinió i consell a la Mireia i, me’l dona. <br /><br />- El Montseny. Es a prop i es molt maco. Això si, hauràs de fer transbordaments, anar fins a Sabadell, agafar la Renfe, ohhh la Renfe, com l’odie, i... <br /><br />- I baixes en Figueró, agafes la pista que et portarà fins al Bervell i d’ahí baixes a Aiguafreda. Jo treballe al Parc i em conec la zona. Aquesta nit t’envie un mapa amb la ruta que has de fer; afegeix el Lluís.<br /><br />Abans però, el dijous, vaig a vorer la presentació del primer llibre de Xavi Sarrià, <span style="font-style:italic;">Histories del paradís</span>. Allí, en la Fnac de la Plaça Catalunya, les suaus paraules del Feliu Ventura es senten amb la mateixa força que sempre. Dos valencians presentant un llibre escrit i publicat des de València, en valencià, en català. Allí, en mig de la capital. Pot ser, i a pesar de tot, al sud no estem tant mal. Els ànims i l’esperança ens mantenen desperts. I allí, entre tant de valencià em trobe al Pintat, un vell company de l’institut.<br /><br />Ara si, com va dir Lluís, ja soc a Figueró. A les 10 del matí el fred es bestial. Se’m passa pel cap la retirada, però això es una solució no-negociable. Així que comence a caminar pels carrers empinats d’aquest poble del Vallès Oriental, carrers que donen pas a un camí ple de revoltes, que desemboquen en una pista forestal, mes empinada i revoltosa si cap. Entre els arbres el sol intenta fer-se notar, però el fred es intens, al igual que la pendent. Poc després, les primeres gotes de suor banyen el meu front. Bona senyal.<br /><br />Camine. I seguix pujant. La pista cada cop es fa mes llarga i mes empinada. Però camine. I seguix pujant. Ja soc ben amunt. El Lluís em va dir que des de dalt es podien veure els Pirineus nevats. Em pare, mire el sol i m’oriente. Deuen ser allà, al nord. Però el Turó del Tagament, amb els seus 1.050 metres no em deixa veure’ls. Camine. I seguix pujant. Ara si. Allà. Al fons. Alineats. Com un mostrador d’una armeria replet d’armes blanques. Soc al punt mes alt. Estire els braços i puc tocar el cel, però no arribe al cim del Matagalls i del Turó del home, això ho deixe per un altre dia.<br /><br />Estic cansat, les cames em fan ganxo, i encara he de baixar fins Aiguafreda. Em pare, em prepare l’entrepà i recupere forces. Mire cap al mes enllà. El paisatge es preciós. Les muntanyes infinites. L’exèrcit, vestit de verd amb totes les seves tonalitats, es veu amenaçat per grups de tonalitats mes rogenques. Els de verd s’imposen. Com sempre. Els rogenques son menys, però resisteixen i es fan notar. Com sempre. Alzines i fleixos conviuen en un mateix lloc.<br /><br />El camí de pujada, roig i polsegós degut a l’erosió de les roques, ja es història. La baixada, per una senda fosca i humida que vesteix les pedres de verd, es fa llarga. Molt llarga. I els genolls, al igual que altres tantes vegades, maleeixen les meves idees, però si el futbet i les seques però aromàtiques muntanyes de La Marina no m’han fet canviar d’opinió, tampoc ho farà aquest paradís.<br /><br />Al final, la Mireia te raó. El Montseny. Es a prop i es molt maco. I com no... la Renfe. Amb retràs.<br /><br />Gràcies als dos.<br /><br />I això no es res, encara queden Els Volcans de La Garrotxa, Les Terres del Ebre, la Vall de Nuria... I mes Montseny.<br /><br />bessó.<div class="blogger-post-footer"><script type="text/javascript" src="http://contadores.miarroba.com/ver.php?id=560492"></script></div>Ignasihttp://www.blogger.com/profile/08467208903891089525noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6343157915410347615.post-78433686276355309342008-11-19T00:32:00.000+01:002008-11-19T00:37:24.912+01:00Una espanya plural, on?<span style="font-style:italic;">¿I les classes en quin idioma son? ¿i com entregues els treballs? ¿i la gent estrangera que? Jo he anat a Barcelona i sols m’han parlat català</span> (i jo a València i sols m’han parlat castellà)... son comentaris que he escoltat tantes vegades, son temes dels que he opinat tantes vegades, però sobretot son temes dels que aquestos dies he trobat les dos vessants mes tristes.<br /><br />Aquestos dies en classe, hi ha hagut una petita discussió sobre l’idioma en que s’haurien d’impartir les classes. Es clar que hi ha gent que entendre el català li costa, però la solució, pense que no passa per renunciar a la llengua autòctona, ni molt menys justificar-ho amb temes de respecte als companys, quan l’únic que es pretén es rebre les classes en castellà. Tampoc la solució passar per fer invisible a la resta de companys i donar totes les classes en català, ni molt menys convidar-los a anar-se’n a Madrid. La solució es molt mes complexa i, en cap moment passa per imposar. Es per això que al igual que hi ha gent que no vol que l’imposen el català, jo tampoc vull que m’imposen el castellà i, no per temes d’odi al castellà ni a espanya ni cap tonteria així; simplement per qüestions de respecte a la meva llengua, amb la que millor m’expresse i, mes important, amb la que fa 24 anys que em comunique.<br /><br />Ahir, mentre feia esport casi m’agafa un infart i, no sols del cansament. Entre emissora i emissora sent alguna cosa d’unes ambaixades de Catalunya arreu del món. Es clar, el tema m’interessava, però de sobte: “<span style="font-style:italic;">la moda de los catalanes estos, de crear embajadas”, “embajadas donde trabajan sus amigos”, “que cobran tantos miles euros als mes” bla, bla, bla.</span> Clar, ací el tema ja canvia, la noticia ja no era la de la creació d’unes Cases Catalunya arreu del mon, de fet ja no era ni noticia, era un atac directe.<br /><br />I ara, a part de preguntar-me si espanya te ambaixades, de qui treballa ahi, de molt cobren... em ve al cap eixa espanya plural, de la diversitat cultural, la espanya de la transició i de les autonomies, la espanya de les llibertats... la mateixa espanya que engloba baix una sola cultura, una sola llengua i una sola bandera.<br /><br />I, per acabar, algú dirà, si, però es que els catalans fan el mateix o pitjor. Si, alguns fan el mateix. Però es que els dos sabem quina es la conclusió...<br /><br />bessó<div class="blogger-post-footer"><script type="text/javascript" src="http://contadores.miarroba.com/ver.php?id=560492"></script></div>Ignasihttp://www.blogger.com/profile/08467208903891089525noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6343157915410347615.post-53139764223530536302008-11-14T17:41:00.000+01:002008-11-14T17:45:13.035+01:00Plaza Cataluña<a href="http://3.bp.blogspot.com/_4XQxqEv1qA8/SR2rCAqP5AI/AAAAAAAAABs/5bbhwuOvdc0/s1600-h/pl+cata.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5268555190118638594" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 248px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_4XQxqEv1qA8/SR2rCAqP5AI/AAAAAAAAABs/5bbhwuOvdc0/s320/pl+cata.jpg" border="0" /></a><br /><div>Plaza Cataluña, un lugar que no es especialmente considerado como lugar de interés en la ciudad de Barcelona, sin embargo cabe decir que sobre sus losas han ocurrido hechos importantes, unos que cambiaron el curso de la historia y otros que han quedado en meros sucesos.<br />Nos encontramos con un lugar común de reunión, manifestaciones y festejos, todo ello supervisado por unas esculturas Post-Napoleónicas, una amplia plaza, una fuente que deja indiferente al viandante y una horrorosa escultura en honor de Francesc Macià (ExPresident de la Generalitat).<br />¿Entonces que le ha convertido en ser el centro de la ciudad sin ser el centro físico de Barcelona? Unos dirán que la proximidad con Ciutat Vella, otros la voluntad política además de facilidades para las excavaciones del metro incluso se puede abogar a la suerte y azar pero yo voy más allá. La Plaza tiene Historia, tiene un extraño poder de atracción ya que desde hace 100 años los Barceloneses y aquellos visitantes de la ciudad han podido transcurrir y pasear por sus más de 1000 metros cuadrados. Por donde hoy pisamos y vemos corretear las palomas quedan restos de esta gente, las cuales ahora forman parte del pasado y de la historia anónima de Barcelona, se siente su sudar, lágrimas, sangre, ilusiones, amores, miedos, amistades…su vida. Somos espectadores de lujo.<br />Pero, ¿Y debajo? ¿Qué hay? Necesitaría otra parrafada y media hora más para explicarlo muy brevemente pero no es difícil imaginar que hay, es la proyección de la superficie. Un lugar mágico donde un día amanece con rancheras mexicanas y te anochece con <em>Hotel California</em> interpretada por alguien de color más oscuro que la guitarra de Joe Walsh<br /><br />Plaza Cataluña, Barcelona<br /><br />*****<br /><br />Respecto a mi vida, el fin de semana fue soberbio por hallarme en casa y contigo. Lo ocurrido esos días forman ya parte de mi, mi memoria, mis pensamientos y mis cartas que algún día leerás :)<br /></div><br /><div align="right"><br />14 Noviembre del año 2008 después del nacimiento de Nuestro Señor Jesucristo<br /><br />Impossible is Nothing<br />Pirata</div><div class="blogger-post-footer"><script type="text/javascript" src="http://contadores.miarroba.com/ver.php?id=560492"></script></div>Pedro Belijarhttp://www.blogger.com/profile/10242280120554794651noreply@blogger.com2