Música en Valencià. Punt i seguit.

Els Obrint Pas pleguen. Fins a Juliol. De moment

Si algun moviment ha aconseguit obrir pas en aquest camí durant els últims anys, realment, han segut aquesta gent. Han aconseguit trencar tot tipus de fronteres, també culturals, però sobretot, el que han aconseguit es despertar un futur. Aconseguir que la gent mes jove s’interesse per la seva història, per les seves arrels. Que la gent mes jove i, també la gent mes major, facen seus els signes de la identitat del lloc al que pertanyen, el lloc que e(n)s pertany. Recorde aquells concerts de fa vora 10 anys, els 9 d’octubre de la Vall de Laguar, i recorde, també, l’últim concert al que vaig assistir, el de fogueres en Alacant, on una plaça a rebentar cridava mes fort que mai que Alacant també conta, també és.

Pareix que aquesta història toca el seu final. Repeteix: pareix.

Mentre tant seguirem donant-li vida a base de velles cançons i nous llibres. Llibres com Benvinguts al Paradís, del propi Xavi Sarrià.

Mentre tant seguirem donant-li vida a base de velles i noves cançons. Una sèrie de grups, encapçalats per la gent de La Gossa i d’Aspencat (aquest últims, alguns d’ells amics del poble des de ben menuts, i que, per cert, tenen el nou disc a punt d’eixir del forn) prenen el relleu. Repetir l’èxit dels de Benimaclet serà molt difícil. No a nivell musical, que també, però si a nivell social.

Mentre tant seguirem donant-li vida a base de gent com els Pirat’s i els Orxata Sound System, el Feliu Ventura i el Cesc Freixas, Soul Atac i Gertrudis, Sopa de Cabra... el repertori es llarg, i el futur un mon de cançons.

La victòria ens sorprendrà
si la continuem buscant
i amb les nostres propies mans
preparem un nou combat.
Un altre dia ha començat…

No vull ser més ningú
quan passe pel teu costat
ni sentir-me lluny de tu
quan em torne a equivocar.

Vull que fem el camí junts
acabar el que hem començat
per quan vinga un altre juny
preparem l´últim combat…

L´últim combat!

bessó.